Xerrada sobre el futur de la llengua catalana a càrrec d'Albert Rossich a "Can Rudrigues"

Fa 27 anys apareixia la primera edició d ' El futur de la llengua catalana (Prats, Rafanell, Rossich), un llibre que no passà desaparcebut per les afirmacions contundents i contrastades dels seus autors, tots ells reconeguts filòlegs i professors de la Universitat de Girona. Després d'un quant temps de la seva publicació, ens plau tenir a "Can Rudrigues" a Albert Rossich i Estragó (Girona, 1952), doctor en filologia catalana i llicenciat en dret i en ciències de la informació. És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona, on fa classes des de 1975. També ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1977-1992), i durant molts anys va ser director de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona.

Les seves línies bàsiques de recerca són la literatura catalana de l’edat moderna i el segle XIX, l’edició de textos, la bibliografia, la història de la llengua i el plurilingüisme literari.Especialista en la literatura catalana del barroc, entre els seus treballs destaquen els llibres Una poètica del barroc: el “Parnàs Català” (Girona 1977); Poesia eròtica catalana del segle XVII (Barcelona, 1985); Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona (Barcelona 1987), i una adaptació d’El desengany de Francesc Fontanella (Barcelona 1987). També ha publicat, en col·laboració, els llibres El Barroc català (Barcelona 1989), El futur de la llengua catalana (Barcelona 1990), El teatre català dels orígens al segle XVIII (Kassel 2001), Poesia catalana del barroc. Antologia (Bellcaire d’Empordà 2006), Literatura catalana moderna (siglos XVI-XVIII) (Madrid 2011) i El plurilingüisme en la literatura catalana (Bellcaire d’Empordà 2014). Ha coordinat el Panorama crític de la literatura catalana, en sis volums (Barcelona 2009-2011), dels quals ha dirigit i redactat en part el vol. III.

A part d’aquests llibres, és autor de més d’un centenar d’articles de la seva especialitat, entre els quals destaquen «El Barroc català. Una descoberta tardana» (1986), «La poesia eròtica del Barroc» (1987), «Subordinació i originalitat en el barroc literari català: alguns paral·lelismes» (1989), «Decadència i Renaixença: una visió programàtica de la literatura catalana» (1994), «Les arrels literàries de Verdaguer» (1996), «Literatura plurilingüe a Sardenya» (1998), «Barroc, neobarroc i postmodernitat» (1999), «El nom de les lletres» (1999), «Il testo mistilingue: la parodia della lingua italiana nelle letterature ispaniche» (2002), «Alternança de llengües en Cerverí de Girona» (2002), «Els certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII» (2003), «Les faules mitològiques burlesques als segles XVII-XVIII» (2004), «Escatología literaria» (2012), i els articles inclosos dins Del Cinccents al Setcents: tres-cents anys de literatura catalana (Bellcaire d’Empordà 2010).

És director del grup de recerca consolidat de la Generalitat “Llengua i literatura de l’edat moderna” (des de 1996) i coordina, amb Pep Valsalobre, la base de dades “Nise. Literatura catalana de l’edat moderna”. L’any 2000 va obtenir una Distinció per a la recerca de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d’investigadors reconeguts. És membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Informació addicional